I Jornades sobre violències masclistes, feminisme i comunicació

12.02.2019, València. JORNADA VIOLENCIAS MASCLISTES, FEMINISME I COMUNICACIÓ.
Foto: Biel Aliño

Les Corts Valencianes, a través de la Comissió de polítiques d’igualtat de gènere i del col·lectiu LGTBI, amb la col·laboració de la Unió de Periodistes Valencians, va organitzar ahir la primera jornada sobre Violències masclistes, feminisme i comunicació, emmarcada en el Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista.

L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat crear un espai de reflexió col·lectiva sobre el tractament informatiu de les violències masclistes i impulsar un pacte per la igualtat de gènere, els drets LGTBI i contra les violències masclistes mitjançant el compromís de tots els agents socials que han participat: organitzacions polítiques, mitjans de comunicació, professionals, universitats i ciutadanies.

“La intenció d’aquesta jornada és la de crear un marc de diàleg i que puguem aportar solucions, senyalar errades i avançar cap a l’elaboració de discursos que reforcen la igualtat, que no minimitzen els efectes de la violència que patim i que contribuïsquen a conscienciar les persones i fer complir la nostra obligació pública d’impulsar i tramitar lleis que milloren la vida dels nostres ciutadans i ciutadanes”, ha assenyalat la vicepresidenta primera de les Corts Valencianes, Carmen Martínez Ramírez, en l’acte d’inauguració.

La presidenta de la Comissió de polítiques d’igualtat de gènere i del col·lectiu LGTBI, Llum Quiñonero Hernández, ha emfatitzat el paper fonamental dels mitjans de comunicació com generadors d’igualtat alhora que espills del món, instant-los a reflexionar i canviar les pràctiques i els discursos discriminatoris: “Les dones han de convertir-se en notícia, no solament com a víctimes o com a agents passives del context en el qual són els homes els qui opinen, descriuen la realitat o prenen les decisions. Les dones, les xiquetes, les velles han d’ocupar el lloc que els correspon en cada secció, en cada pla, en cada programa de la televisió: en la portada, en les imatges, en els editorials, en els debats, en els informatius”.

Perspectiva de gènere

Expertes, professionals i activistes feministes participants, entre d’elles Juana Gallego Ayala, Remei Blasco Cháfer, Judith Prat i Ana Requena Aguilar, han coincidit en la necessitat d’introduir la perspectiva feminista en el periodisme i en la comunicació. En aquest sentit, la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre Alfaro, ha destacat la necessitat de crear i donar eines professionals a mitjans de comunicació i periodistes per a informar amb perspectiva de gènere.

La directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB i experta en comunicació i gènere, Juana Gallego Ayala ha assenyalat que un model feminista de comunicació “implica una presa de consciència important i una aposta professional per un canvi en les estructures de les empreses i repensar sobre l’imaginari col·lectiu i el sistema simbòlic de representació”. L’experta ha comentat que introduir-lo requereix intervindre en l’estructura empresarial, la cultura professional, el model de representació i el compromís contra la desigualtat, la qual cosa passa, en opinió de Gallego, per replantejar el model laboral actual, que privilegia la dedicació masculina, fonamentalment abocada al treball exterior, i obliga les dones a fer-se càrrec de les responsabilitats familiars i de la seua dedicació professional; prioritzar la paritat en tot el procés de comunicació i canviar la consideració de les professionals dins de les estructures empresarials; acabar amb el repartiment de treball segons sexe, redefinir els procediments, les rutines i els valors periodístics, reflexionar sobre l’asimetria que es produeix en enfocar determinats escenaris o situacions en detriment d’uns altres; donar autoritat a les veus femenines, transformar els estereotips i el llenguatge. “Cal buscar fórmules perquè totes les persones ens puguem sentir representades”, ha afegit la investigadora de la UAB.

Experiències i recursos

El programa ha acollit vàries taules redones amb nous enfocaments periodístics, recursos i experiències, des dels mitjans de comunicació tradicionals i digitals, també des de les xarxes socials i del fotoperiodisme. Han participat Ana Requena Aguilar (eldiario.es), Irantzu Varela (Pikara Magazine), Remei Blasco Cháfer (NTC À Punt), Julia Ruiz Martínez (Levante-EMV) i Violeta Tena Barreda, vicepresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, les fotoperiodistes Judith Prat i Eva Mañez i la comunicadora audiovisual María Pardo García, així com el sociòleg i criminòleg Pau Crespo Donet, les periodistes Magda Bandera (La Marea) i Anna Gimeno Berbegal i Remei Castelló Belda, autores del Manual d’estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació editat per la Unió de Periodistes i la periodista i autora del manual Notícies amb llaç blanc Emilia Bolinches Ribera.

Algunes altres aportacions

Julia Ruiz Martínez: “El feminismo como fenómeno transformador está más presente que nunca en los medios de comunicación, pero desde el periodismo habría que reflexionar sobre cómo contarlo”. “El periodismo no puede ser neutral cuando se trata de defender los derechos fundamentales”. “El camino hacia la igualdad exige más directivas, más concienciación, más formación, más mujeres referentes, introducir nuevos enfoques, acabar con los estereotipos, reflejar a las mujeres en su diversidad y usar lenguaje inclusivo”.

Ana Requena Aguilar: “La perspectiva de género reta la cultura periodística, sus convenciones y las rutinas, por eso escuece y genera resistencias.” “Estar en alerta posibilita buenas prácticas porque los periodistas se esfuerzan en hacerlo mejor.” “Hay que repensar cómo contar la violencia sexual”.

Remei Blasco Cháfer: “Tenim un marc legal adequat, però amb això no hi ha prou: necessitem formació específica, desaprendre i canviar rutines, evitar construccions que poden fer pensar que hi ha causes perquè ens maten, calen noves fórmules, més imaginatives per a donar la informació”.

Irantzu Varela: “Lo que marca la diferencia no es la presencia sino la agencia de las mujeres en los medios de comunicación”. “El humor es la mejor herramienta que ha aportado el feminismo a la comunicación”.

María Pardo García: “Las redes sociales han cambiado y ampliado el paradigma comunicativo. Las consumidoras también producimos contenidos y marcamos la agenda. Esto ha permitido dar voz a colectivos oprimidos y a que las mujeres feministas en internet se puedan dirigir a una audiencia concreta.” “En el ciberespacio están nuestros nuevos patios y plazas donde encontrarnos y aprender de las mujeres. Podemos crear comunidad a nivel mundial aprovechando las ventajas que nos da frente al espacio offline: anonimato, conciliación e intimidad.” “Somos parte del cambio, participemos, seamos agentes, tenemos los medios a nuestro alcance.”

Judith Prat: “Una fotoperiodista debe ser capaz de tener un discurso y una narrativa propia. Yo tengo una posición frente al mundo, no hago temas específicamente de mujeres pero aparecen transversalmente en cada viaje y cobertura.” “Yo no fotografío mujeres víctimas, fotografío mujeres supervivientes, como las veamos nosotros definirá la forma de contar su historia y debemos contarla como mujeres que se sobreponen a la violencia y que tienen cosas que contar.” “En las coberturas internacionales debemos preguntar a las mujeres qué opinan ellas de lo que está ocurriendo en el país, hay que escucharlas porque su relato completa nuestra visión con otras alternativas.

Pau Crespo: L’adequat tractament de la violència contra les dones té més de voluntarietat que d’imperatiu professional.

Remei Castelló Belda: El tractament correcte no pot reduir-se només a la notícia concreta sinó al punt de vista des del qual els mitjans de comunicació mostren i posicionen les dones.

En breu compartirem les conclusions de les jornades.

Contacta amb nosaltres

Gràcies per contactar. Et contestarem tan prompte ens siga posible.

Not readable? Change text. captcha txt