Manifest contra el desmantellament del sistema comunicatiu valencià
Acabem d’assabentar-nos de nous acomiadaments als diaris Información, El Mundo i Levante, tres mitjans que han decidit presentar un ERO amb l’excusa de les pèrdues econòmiques per la pandèmia. Recentment hem hagut de lamentar també el tancament de CV Radio o acomiadaments a La Razón. Ara bé, la crisi que pateix el sector no és puntual d’ara, sinó que ve de molt lluny.
Les plantilles de les redaccions ja van quedar mermades amb la crisi econòmica que es va iniciar en 2008. Però és que actualment estem assistint a una altra onada d’acomiadaments de periodistes que va començar en 2019 amb el tancament de Levante de Castelló i el Diari La Veu. Després arribarien més retallades de plantilles en Levante, Superdeporte i El Mundo, a les que es varen afegir més acomiadaments a Las Provincias i Información i de tants altres profesionals de mitjans locals. I tot això, abans que arribara la pandèmia.
Perquè va arribar la pandèmia i, aleshores, els problemes van explotar. El periodisme va ser declarat com una activitat essencial precisament perquè la informació és un servei públic, i més quan estem en un moment de proliferació de bulos i fake news que posen de manifest el greu perjudici per al sistema democràtic i la cohesió social. El dret a la informació és un dret constitucional. No ho oblidem.
No obstant això, la paradoxa del periodisme és ser una activitat essencial i, al mateix temps, un dels sectors més colpejats per la crisi sanitària i econòmica derivada del coronavirus. Pràcticament tots els mitjans de comunicació valencians han aplicat un ERTO en aquest 2020. És a dir, mentre els professionals de la informació havien d’eixir al carrer durant el confinament -exposant la seua salut quan ni tan sols hi havia mascaretes-, les empreses retallaven les seues nòmines i, en teoria, la jornada laboral. Tots sabem que és mentida, perquè en molts casos s’han treballat més hores que mai i en pitjors condicions, teletreballant moltes vegades sense els recursos suficients. Per no parlar dels autònoms, molts dels quals s’han quedat directament sense feina per la cancel·lació de col·laboracions per part de les empreses periodístiques.
A tot això hem de sumar les limitacions al treball periodístic que hem patit i continuem patint per part de les institucions, empreses i organitzacions. Les mesures sanitàries són la nova excusa per a restringir les cobertures informatives de tota mena d’actes. Amb la generalització dels pools tenim menys pluralitat informativa i, sobretot, més propaganda. Sense el control i la fiscalització dels periodistes, el que queda és mera propaganda. Aquesta és la realitat que s’amaga darrere dels qui s’alegren de la crisi dels mitjans i, fins i tot, dels acomiadaments de periodistes.
Estem assistint al desmantellament sistemàtic de les redaccions, que a més s’està produint en paral·lel a l’augment de la precarietat dels periodistes freelance, autònoms o falsos autònoms. Periodistes sense contracte i que moltes vegades ni arriben als ingressos d’un salari mínim interprofessional. Precarietat que s’estén, per exemple, als treballadors i treballadores de les productores audiovisuals, malgrat que moltes estan treballant per a la televisió pública valenciana. Estem, per tant, davant d’un fenomen perillós i transversal que afecta tot el sector, i que ja està deixant sense cap opció de futur als centenars de periodistes que cada any es graduen en les universitats valencianes.
En conseqüència, exigim a les empreses periodístiques que aturen l’allau d’acomiadaments. Si quan aquestes empreses demanen ajudes públiques als governs, ho fan amb l’argument que sense periodisme no hi ha democràcia, hauran de reconéixer que sense periodistes no hi ha periodisme… ni periodisme de qualitat. Dir-ne el contrari és mentir a la societat, en un moment precisament on s’està demanant el pagament per continguts.
I al Govern valencià, li demanem un pla d’ajudes públiques específic per a un sector tan essencial i fonamental com particular. Les ajudes han de servir per a garantir la pluralitat informativa i enfortir el sistema mediàtic valencià, però han d’estar necessàriament lligades al manteniment dels llocs de treball. Els diners públics no han de servir per a acomiadar periodistes.
Volem solidaritzar-nos amb tots els treballadors i treballadores acomiadats. Assistim al desmantellament del sistema comunicatiu valencià, pràcticament al seu soterrament. Hem guardat un minut de silenci simbòlic, però hem de buscar ja solucions urgents o només ens quedarà lamentar-nos quan siga tard.
Ara fa una dècada vam assistir al desmantellament del sistema financer valencià. Ara, assistim a l’empobriment progressiu de l’ecosistema comunicatiu valencià. Aquest és un problema que ateny especialment als professionals de la comunicació, però que afecta també al conjunt de la societat valenciana. Perquè una societat sense un ecosistema comunicatiu plural és una societat més pobra.
MANIFEST EN VALENCIÀ
MANIFEST EN CASTELLÀ