ELS I LES PERIODISTES I FOTOPERIODISTES AGREDITS/DES EL 9 D’OCTUBRE I EL COL·LECTIU MEXICÀ CIMAC, PREMI LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ 2018

Valencia, 03.05.2018. Premis Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes Valencians.

València, 4 de maig de 2018.- La Unió de Periodistes Valencians va lliurar ahir el 37é Premi Llibertat d’Expressió en un acte que va tindre lloc al Paranimf del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

Enguany la Unió de Periodistes Valencians va decidir atorgar dos guardons. El primer d’ells per als i les periodistes i fotoperiodistes que el 9 d’Octubre van ser agredits, verbalment i físicament, per grups feixistes. L’assemblea de la Unió va considerar que en defensa de la llibertat d’informació, del dret dels i les periodistes i fotoperiodistes a treballar amb garanties, a poder desenvolupar les seues tasques informatives sense patir agressions ni verbals ni físiques i com a rebuig absolut a les actituds d’aquests col·lectius d’ultradreta que menyspreen, dificulten i fins i tot ataquen el treball dels nostres companys/es calia atorgar aquest premi a tots/es els professionals que eixe dia estaven treballant per a informar a la societat valenciana sobre el transcórrer d’aquesta festivitat.

D’altra banda, la Unió de Periodistes Valencians, va lliurar un segon Premi Llibertat d’Expressió 2018, d’àmbit internacional, al col·lectiu mexicà CIMAC, ‘Comunicación e Información de la Mujer’ amb una doble intenció, la de premiar el perillós treball dels i les periodistes mexicanes, que es juguen la vida diàriament per a informar, i el vessant de gènere que aquest col·lectiu desenvolupa amb la seua missió de generar i publicar informació noticiosa sobre la condició social de les dones, assegurar que les i els periodistes incorporen els drets humans de les dones en el seu treball quotidià, així com promoure els mitjans com una eina de transformació educativa i social que servisca com a estratègia perquè les organitzacions civils transmeten les seues activitats, demandes i propostes.

Majo Siscar, companya associada, guanyadora del XIV Premi Internacional de Periodisme Manuel Alcántara, corresponsal en Mèxic durant 7 anys i actualment periodista de eldiario.es va ser l’encarregada de presentar la cerimònia de lliurament. Siscar va obrir l’acte amb aquestes paraules: “celebrem els Premis Llibertat d’Expressió mentre a Kabul soterren a 9 periodistes morts en un atemptat el 30 d’abril”. Seguidament va llegir un fragment d’un text de Shah Marai, un dels fotògrafs d’AFP assassinat a Kabul. La presentadora remarcava com aquesta sensació de desesperança relatada per Marai es viu sovint a Mèxic després de més de 10 anys de la mal anomenada ‘guerra contra el narco’. Va qualificar Mèxic com el país de la impunitat on els crims contra periodistes com Javier Valdés o Miroslava Breach queden sense resoldre. La presentadora també parlà de les agressions a periodistes en Espanya i de la impunitat que envolta a l’extrema dreta. Abans de donar pas a l’entrega dels guardons dedicà unes paraules a la pèrdua de llibertat d’expressió a causa de la llei mordassa per a finalitzar dient que ‘més que mai cal fer periodisme en aquest moment on el que volen és silenciar-nos’.

Després de la intervenció de Majo Siscar es lliuraren els guardons i van prendre la paraula els premiats. En primer lloc, es va entregar el Premi Llibertat d’Expressió 2018 a Germán Caballero, fotoperiodista encarregat de rebre el guardó en representació de la resta de companys/es agredits el 9 d’Octubre. Durant la seua intervenció, Caballero va relatar les agressions patides pels fotoperiodistes i periodistes que cobriren les manifestacions del 9 d’Octubre: “Aquell dia ens amenaçaren, ens escopiren, ens llançaren objectes de tot tipus, patirem agressions físiques i verbals. Tot per fer el nostre treball. Aquests comportaments violents van ser especialment durs amb les manifestants i les companyes periodistes i fotoperiodistes, que patiren agressions masclistes durant tot el recorregut i fins i tot, algunes van ser assetjades sexualment. Un clima irrespirable d’odi i intolerància que va fer molt complicat treballar aquell dia, quan precisament el nostre treball era més necessari que mai. No podem permetre que a casa nostra passen aquestes barbaritats” afirmava Germán Caballero.

El nostre company fotoperiodista va parlar també del complicat moment que travessa la llibertat d’expressió en el nostre país, exemples esdevinguts en un curt període de temps que han alertat fins i tot a la Comunitat Internacional, i de l’ascens del discurs feixista i d’odi per tota Europa “és en aquesta època on més falta fa el periodisme. Som més necessaris que mai per a auditar un moment històric de canvi que es presenta complicat. Aquest periodisme ha d’analitzar i alertar dels perills actuals” puntualitzava Caballero qui va finalitzar el seu discurs afegint aquesta petició: “fem força com a col·lectiu, ajudem-nos les unes a les altres per a poder ser més lliures com a professionals a les nostres estructures laborals i així poder fer un periodisme útil per a la societat que analitze i alerte dels perills actuals. Parle en nom de tots/es si dic que des de la Unió de Periodistes sempre estarem contra l’odi i la violència i per les llibertats individuals, col·lectives i per la llibertat d’expressió. Conservem-les i cuidem-les, enfortim amb elles la nostra societat”, va concloure el guardonat.

El segon guardó el va recollir per part del col·lectiu mexicà CIMAC la seua directora general, Lucía Lagunes Huerta. Especialment emotiu va ser el seu discurs d’agraïment on va parlar de la difícil tasca que suposa fer periodisme a Mèxic: “Mèxic és una de les nacions més perilloses on exercir el periodisme, un país on el periodisme independent i crític és castigat amb la persecució, la violència, l’assassinat i la impunitat”, afirmava. Lagunes indicà que en els últims 4 anys han mort 34 periodistes a Mèxic, 8 d’elles dones, i que aquest clima de violència és una mostra de la debilitat de la democràcia mexicana. La directora de CIMAC va destacar el treball que la seua associació fa en defensa de la llibertat d’expressió i del vessant de gènere, ja que a Mèxic ser dona i ser periodista implica una doble vulnerabilitat: “ens agradaria no haver de triar entre la vida i una notícia”. Lucía Lagunes, molt emocionada, va dedicar el guardó amb aquestes paraules: “dedique aquest reconeixement a  les i els periodistes mexicans que es neguen  a complaure als poderosos, als qui mantenen  els ulls i oïts oberts per escoltar les exigències socials, per escodrinyar els abusos del poder i fer-los  públics. Als meus col·legues que van ser obligats al desplaçament o l’exili  per salvar les seues vides, a les periodistes el treball de les quals li fa falta a la societat mexicana i a la nostra democràcia. A la Xarxa Nacional de Periodistes que han emplenat de significat la paraula solidaritat; a totes les meues companyes de CIMAC  que dia a dia construeixen esperança per la vida i la llibertes de les periodistes. Perquè ens neguem a la violència com a costum i al discurs oficial que diu que qui mata i amenaça als periodistes és la delinqüència organitzada, les dades contradiuen aquesta versió, els qui atempten contra nosaltres són agents de l’Estat, funcionaris públics. Per a Miroslava Breach, Regina Martínez, Anabel Flores… per a totes elles justícia i veritat”, finalitzava Lagunes.

Després de les paraules dels guardonats, pujà a l’estrada el nou president de la FAPE, Nemesio Rodríguez, qui un dia com el d’ahir, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, va acceptar la invitació de la Unió de Periodistes Valencians i va dirigir unes paraules a l’auditori present.
Va començar destacant la vicepresidència que la Unió de Periodistes ocupa en l’actual junta directiva de la FAPE, una junta on hi ha una majoria de dones, sis d’un total d’11 integrants. “Dones que han lluitant des de fa molt temps per la igualtat salarial i per la fi de les barreres que impedeixen el progrés professional de les periodistes en els mitjans, un dels grans objectius del nostre programa”, afirmava Rodríguez, qui a més va felicitar a la Unió per ser una de les associacions més actives en la FAPE, amb propostes sempre encertades en la defensa dels periodistes i dels seus drets.

Durant el seu discurs, el president de la FAPE va alertar del retrocés que estem comprovant en les llibertats de premsa i d’expressió al nostre país, llibertats que són bàsiques per garantir el dret d’informació dels ciutadans: “l’assetjament i intimidació a Catalunya als mitjans i als periodistes, les agressions a periodistes en altres comunitats, les querelles contra periodistes, les sancions derivades de l’anomenada ‘llei mordassa’, les campanyes d’assetjament a les xarxes contra periodistes, la desigualtat salarial entre homes i dones, les ofertes de treball sense remuneració, l’explotació de becaris, practicants i autònoms, dibuixen un panorama més que preocupant”, afirmava Rodríguez.
A més va destacar altres tipus d’amenaces: “la irrupció massiva de les notícies falses ha suscitat en alguns governs, entre ells el nostre, la temptació de legislar sobre la definició dels quals és una notícia falsa i una veritable. La FAPE s’oposa totalment a una legislació en aquest sentit. Correspon als periodistes aquesta definició. És més, els periodistes, si exerceixen el seu ofici d’acord a les normes del nostre codi deontològic, tenen l’obligació de buscar la veritat. I tenim normes molt clares per exercir aquesta tasca: la verificació de les notícies, el contrast amb les fonts, el respecte als drets a la intimitat i a la presumpció d’innocència” puntualitzava Nemesio Rodríguez.
El president de la FAPE també va tindre unes paraules per a la situació de Radiotelevisió espanyola manifestant el suport de la Federació al comunicat del Consell d’Informatius. Finalitzà la seua intervenció recordant els 32 companys/es morts en 2018 i demanant al nostre Govern que done suport a la petició de la Federació Internacional de Periodistes perquè a les Nacions Unides es cree una Convenció Internacional sobre la Seguretat i Independència dels Periodistes i d’altres Professionals dels Mitjans que obligue a protegir als periodistes dels atacs contra les seues vides, la detenció arbitrària, la violència i les campanyes d’intimidació.

El lliurament de premis va concloure amb el discurs de Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes Valencians qui va destacar els 37 anys que la Unió de Periodistes porta defensant i reivindicant la llibertat d’expressió en el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. “En la Unió de Periodistes estem orgullosos de la nostra trajectòria, dels nostres premis que simbolitzen els nostres valors com a col·lectiu professional”, afirmava de la Torre.
La presidenta va parlar de com la llei mordassa està amenaçant, cada dia més i amb més claredat, el dret a la llibertat d’expressió i dels seus efectes evidents, “amb periodistes i ciutadans anònims denunciats simplement per contar la veritat o fer un comentari en xarxes socials, per opinar, per publicar un llibre o fer una cançó” relatava. No va oblidar en les seues paraules la censura patida per la pròpia Unió amb aquella exposició de fotoperiodisme vetada en el MuVIM, per mostrar el millor fotoperiodisme valencià que denunciava la corrupció i que huit anys després ha tornat al museu amb un nou concepte i una proposta renovada.
Seguidament va parlar dels dos guardons lliurats, de les dones periodistes i de la importància de treballar per un periodisme compromés amb la igualtat real entre homes i dones. “No ara que el feminisme sembla estar de moda, sinó des de sempre. De fet, allò important  no és que la Unió de Periodistes tinga ara una presidenta, sinó que jo no sóc ni la primera ni la segona presidenta de la Unió de Periodistes” destacava Noa de la Torre.
La presidenta de la Unió va concloure el seu parlament i l’acte llançant unes preguntes: “Per cert, quants periodistes i fotoperiodistes que el 9 d’Octubre estaven treballant tenien un contracte en precari? Quina llibertat d’expressió volem defensar si l’autocensura comença amb la precarietat laboral? ‘Sense periodistes –homes i dones- no hi ha periodisme’. De quina llibertat d’expressió parlem si silenciem la veu de la meitat de la població? Si ‘sense periodistes no hi ha periodisme’, ‘sense periodisme no hi ha democràcia'”.

 

Contacta amb nosaltres

Gràcies per contactar. Et contestarem tan prompte ens siga posible.

Not readable? Change text. captcha txt