Un 36,8% dels periodistes valencians es troba en situació de desocupació

Aquest matí, la Unió de Periodistes Valencians ha presentat l’informe ‘Crisi al sector de periodistes i periodistes gràfics a la Comunitat Valenciana (2007-2016)’. Aquest rigorós treball, elaborat pels nostres associats Esma Kucukalic i Fulgencio Torremocha, és el resultat de la II Beca d’Investigació Emili Gisbert. El document complet ja es pot consultar a la nostra pàgina web.

Sergi Pitarch, president de la Unió de Periodistes Valencians, ha presentat al CM Rector Peset la primera investigació que s’ha fet sobre l’efecte que la crisi ha tingut en la professió al nostre territori. Un treball de recerca i investigació que ens mostra xifres molt clarificadores de l’estat de salut de la professió pel que fa a llocs de treball destruïts, baixes incentivades, prejubilacions, precarietat laboral, disminució en la qualitat dels continguts, ajust de salaris o disminució dels mateixos amb major càrrega de treball.

Pitarch ha destacat: ‘l’impacte de la recessió en el nostre sector ha sigut més demolidor que en la resta del teixit productiu valencià. Si una professió ha sigut paradigma d’aquesta crisi eixa és el periodisme: menys treball, més precarietat i una revolució tecnològica que manté engarjolats i perplexes a periodistes i editors. La beca Emili Gisbert 2016 és un diagnòstic per a començar a curar una malaltia que es cronifica. Però d’aquestes planes ha d’eixir un pla de treball que assega a la mateixa taula SERVEF, sindicats, patronals i universitats per tal de rescatar la nostra professió.’

Entre les dades que es poden consultar a aquest informe figuren les facilitades pel Servei Valencià d’Ocupació (SERVEF) que situa el nombre de periodistes aturats en l’any 2015 en 1.129, encara que en els primers mesos d’enguany s’ha experimentat un lleu descens de l’atur d’un 3%.La desocupació és majorment femenina. A l’àmbit valencià l’atur entre les periodistes se situa en el 64%, açò suposa les dues terceres parts dels periodistes aturats.

Un percentatge important de periodistes (72,7%) considera que sí es veu condicionada la seua llibertat d’expressió. I un 46,7% de professionals assenyala que canviaria de professió si tinguera la possibilitat.

A més de les dades aportades pel SERVEF, l‘enquesta realitzada per aquest estudi entre els membres de les diferents associacions professionals de tota la Comunitat Valenciana reflecteix xifres preocupants com a conseqüència de la crisi. La mostra arreplegada situa l’atur entre els periodistes valencians en el 36,8%, d’aquesta xifra, un 35,3% fa més de dos anys que està aturat.

Més de la meitat d’enquestats, un 55,1%, s’ha vist afectat per un ERO o un acomiadament improcedent i un 57,9% afirma haver patit una reducció de salari, mentre un 22,4% declara suportar una major càrrega de treball. L’actual situació provoca que un 65,7% de periodistes tema per la seua estabilitat laboral i que un 53,7% s’haja vist obligat a convertir-se en autònom.

D’altra banda, l’atur també afecta durament els fotoperiodistes. S’han comptabilitzat 158 fotoperiodistes aturats, a més les empreses mantenen només a 15 amb contracte, la resta treballa com a autònom.

Valencia (Comunidad Valenciana). 02/05/2016. El presidente de la Unió de Periodistes Valencians, Sergi Pitarch, durante la presentación del informe 'Crisis al sector de periodistas y periodistas gráficos de la Comunidad Valenciana (2007-2016)'. Le acompañan los autores del informe, Esma Uučukalić (d) y Fulgencio Torremocha (i). Biel Aliño/Unió de Periodistas Valencians

Valencia (Comunidad Valenciana). 02/05/2016. El presidente de la Unió de Periodistes Valencians, Sergi Pitarch, durante la presentación del informe ‘Crisis al sector de periodistas y periodistas gráficos de la Comunidad Valenciana (2007-2016)’. Le acompañan los autores del informe, Esma Uučukalić (d) y Fulgencio Torremocha (i). Biel Aliño/Unió de Periodistas Valencians

Respecte als professionals més joves, (les universitats valencianes generen anualment vora 400 nous periodistes per accedir al precari mercat laboral), aquest informe indica que malgrat la crisi, els joves periodistes que van finalitzar els seus estudis després de l’any 2007 han pogut trobar treball en el sector. En concret un 55,6%, ha aconseguit trobar una primera ocupació, dels quals un 35,6% diu tenir un contracte indefinit. La dada que fins a cert punt pot resultar optimista es difumina amb els alts percentatges de precarietat en aquest tram de treballadors, on un 20% indica tenir contracte temporal, i un altre 24,4% assenyala estar amb un contracte en pràctiques. Bastants entrevistats denuncien l’explotació per part de les empreses de la figura dels becaris que realitzen labors iguals que la resta de la redacció i que poden arribar a tenir aquesta condició durant dos o tres anys i, fins i tot, una vegada finalitzada la formació.

En quina mesura les condicions laborals afecten el lliure desenvolupament del periodista és un altre punt que arreplega aquest treball. Un percentatge important de periodistes (72,7%) considera que sí es veu condicionada la seua llibertat d’expressió. I un 46,7% de professionals assenyala que canviaria de professió si tinguera la possibilitat. De fet, el 63,1% de periodistes aturats afirma haver-se vist forçat a canviar d’àrea laboral, sent la docència una oportunitat laboral per la qual ha optat quasi el 21% dels enquestats.

Aquest treball dedica un ampli capítol a parlar de la destrucció de l’ocupació per part dels mitjans de comunicació. En aquest epígraf es repassa un per un tots els acomiadaments, tancaments i EROS patits als nostres mitjans i delegacions territorials.

Abans d’arribar a les conclusions, l’informe fa una parada en la premsa local o de proximitat per a reflexionar sobre com ha patit els efectes de la crisi i la marginació per part dels governs així com la discriminació publicitària de les institucions públiques. Però també per a parlar de les alternatives de futur, com l’associacionisme, exemplificat a l’Associació Premsa Comarcal Valenciana i a la xarxa d’emissores municipals valencianes.

L’informe finalitza amb unes conclusions, com a reflexió, on s’incideix, tal com ha destacat el president Sergi Pitarch, que ‘el futur de la professió implica reconvertir-se, per adaptar-se a l’era de la digitalització i per reclamar com a nostre, el nínxol d’elaboració dels continguts de les xarxes socials, ja que per la nostra formació és una tasca per a la qual estem preparats i que ens està esperant’.

Contacta amb nosaltres

Gràcies per contactar. Et contestarem tan prompte ens siga posible.

Not readable? Change text. captcha txt