María Iranzo Cabrera, Premi Internacional de l’Associació d’Historiadors de la Comunicació
La periodista valenciana, i socia de la Unió de Periodistes Valencians, María Iranzo Cabrera ha rebut el Premi Internacional d’Investigació Doctoral que atorga l’Associació d’Historiadors de la Comunicació per la seua tesi titulada ‘La revista satírica El Papus (1973-1987).
Contrapoder comunicatiu en la Transició Política Espanyola. El tractament informatiu crític i popular de la Transició Espanyola’. La periodista va defensar la tesi en 2014 a la Universitat de València (UV). El tribunal la va qualificar amb Excel·lent amb Menció Cum Laude i el passat mes de maig ja va ser premiada amb un accèssit del Premi Lorenzo Gomis que atorga la Societat Espanyola de Periodística. María Iranzo ha assenyalat en un comunicat que la seua recerca “fa justícia al primer mitjà de comunicació que va patir un atemptat terrorista en la transició espanyola, que es va saldar amb una víctima i diversos ferits”. Entre els “mèrits” d’aquesta publicació ha destacat que ‘El Papus’ “va recuperar la sàtira política expressada, com en la II República, amb crispació i radicalitat, i va aprofitar la frustració sexual de la ciutadania, la qual cosa va provocar que es convertira en líder de vendes en el mercat editorial del periodisme d’humor en el període comprès entre juliol de 1975 i març de 1976”. L’objectiu principal d’aquesta tesi ha sigut analitzar la contribució del setmanari a la percepció del procés històric de la transició política. En aquest sentit, “des d’una perspectiva històrica, qualitativa i quantitativa, s’ha volgut constatar la creació d’un llenguatge per a abordar la nova cultura política”, ha afirmat la periodista. El ‘Papus’ va arribar als quioscs a l’octubre de 1973 i “va ser original en el disseny -amb un predomini de les tires còmiques sobre el text- i en el missatge crític i enginyós amb el qual va reflexionar sobre fets ja coneguts per uns lectors interessats per la política i la informació diària”. Les autoritats governamentals i judicials “van castigar” la seua defensa d’actituds rebels i llibertàries -ha agregat l’autora-, especialment en el període comprès entre 1975 i 1976, coincidint amb la màxima tirada i difusió de la revista. Segons Maria Iranzo, tres motius justifiquen la tesi doctoral: “La inexistència d’un estudi monogràfic exhaustiu, publicat dins o fora d’Espanya, d’aquesta publicació satírica; el propi atractiu de la revista en tant va ser la més longeva i provocadora del mercat editorial humorístic de la Transició; i la seua inserció en el projecte de I+D+i ‘El humor frente al poder: la Monarquía, el Ejército y la Iglesia a través de la comunicación satírica en la España contemporánea’ (1930-1936 / 1975-1982), CSO2011-27678′, que té l’objectiu d’analitzar la comunicació satírica espanyola durant aquests dos períodes mitjançant una fitxa metodològica dissenyada a partir de les aportacions de teòrics de la sàtira mediàtica”.
Enhorabona Maria per aquest premi i valuós treball d’investigació.