Els periodistes i fotoperiodistes egipcis i la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información, Premis ‘Llibertat d’Expressió 2017’

València, 3 de maig de 2017.- La Unió de Periodistes Valencians ha lliurat hui al migdia elPremi Llibertat d’Expressió, en la seua 36 edició,als i a les periodistes i fotoperiodistes egipcis/es que han patit una persecució i un intent de ser silenciats per les autoritats egípcies després del colp d’estat militar d’Abdelfatah al Sisi; així com a la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información per la seua tasca contra les retallades de drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió. La Unió de Periodistes ha volgut premiar la tasca compromesa d’uns companys i companyes que arrisquen la seua vida per informar en altres països, així com el gran treball d’una plataforma que lluita diàriament per denunciar la desprotecció amb què es troben els i les periodistes però també tots els ciutadans i ciutadanes davant el control que intenten exercir noves formes legislatives com l’anomenada ‘Llei Mordassa’.

Yolanda Álvarez, companya associada a la Unió de Periodistes Valencians i Premi Llibertat d’Expressió 2015 ha presentat l’acte. Álvarez ha començat el seu discurs parlant de la llibertat d’expressió com una llibertat fonamental cada vegada més perseguida, no només per règims autoritaris, sinó també per democràcies que veuen en el periodisme un ‘enemic’ a combatre. La presentadora ha destacat que ni periodistes, ni ciutadans, ni polítics podem abaixar la guàrdia, ja que l’última crisi econòmica i política ‘ens ha servit per a alertar-nos d’un fet: no podem donar per garantida cap conquesta social’. Álvarez ha parlat també del dret fonamental a la informació de la ciutadania, dret a una informació veraç, rigorosa, de qualitat i independent. Per això, ‘i perquè allò públic no és de cap partit polític, sinó dels ciutadans, necessitem un canvi legislatiu que garantisca al nostre país uns mitjans de comunicació que es guien per criteris periodístics, professionals, i no per interessos partidistes o econòmics’ apuntava Yolanda Álvarez.

La presentadora ha finalitzat el seu discurs recordant el seu treball a Gaza, nomenant el seu Premi Llibertat d’Expressió 2015, un premi pel seu compromís amb la veritat i confirmant que totes les pressions polítiques i intents de difamació que ha patit no li han llevat les ganes de fer periodisme ni de contar la veritat.

Després de la intervenció de Yolanda Álvarez s’ha fet entrega dels guardons i han pres la paraula els premiats. En primer lloc, s’ha entregat el Premi Llibertat d’Expressió a Belal Darder, un jove fotoperiodista egipci condemnat a 15 anys de presó per cobrir l’agitació política que es va viure als carrers d’Egipte després del colp d’estat de juliol del 2013. Les seues fotografies van aparéixer en moltes agències de notícies com a AP, Xinhua i l’Agència Anadolu. Darder ha aprofitat el seu discurs per a denunciar la persecució a la qual estan sotmesos els periodistes i fotoperiodistes a Egipte. Ha contat als presents com va haver de fugir, viatjar per Àsia fins a trobar un país on poder quedar-se refugiat només per fer el seu treball, el d’informar. ‘Segons la llei egípcia per defensar-te has d’entregar-te primer, no t’avisen, no t’arriba cap notificació’, continuava explicant el fotoperiodista. Darder ha donat les gràcies pel guardó i ha dit que li agradaria pensar que anava a significar alguna cosa per al seu país però que malauradament sabia que no anava a ser així.

Seguidament la nostra presidenta Noa de la Torre ha entregat altre guardó al periodista d’Al Yazira Abdalá el Shami, qui va ser detingut l’agost del 2013 durant el brutal desallotjament de les acampades islamistes a Egipte i que es va declarar en una agònica vaga de fam durant 149 dies. Abdalá el Shami ha començat el seu discurs recordant que tal dia com hui fa 3 anys estava empresonat a Egipte. Ha parlat de la dictadura que es viu al país amb més de 60.000 persones empresonades des del colp fa 4 anys i amb centenars de condemnats a mort, entre ells periodistes. En aquest moment, afirma, que a Egipte hi ha més de 100 periodistes en la presó, alguns han estat sentenciats a cadena perpètua, uns altres a mort i molts encara esperen judici.

Especialment dur i emotiu ha sigut el discurs de Abdalá el Shami en el moment que un per un ha nomenat els seus companys empresonats i ha parlat de les seues vides i els seus somnis truncats. El Shami ha volgut ressaltar una data important, el pròxim dilluns 8 de maig 16 periodistes coneixeran el veredicte sobre la seua llibertat, després de 45 mesos empresonats. El Shami demana per a ells visibilitat en tot el món. Que hui, aprofitant aquest acte i premi, els periodistes parlem sobre el que està passant a Egipte perquè els companys puguen sentir que el món no els ha decebut. Abdalá ens ha demanat que parlem de la necessitat de defendre la llibertat d’expressió, de la importància que els periodistes siguen lliures; ‘lliures per treballar, per viatjar, per viure’, conclou El Shami.

El següent guardó del matí l’ha recollit per part de la Plataforma en Defensa de La Libertad de Información la seua presidenta, Virgina P. Alonso. Aquest guardó arriba a més en un moment crucial per a la nostra societat i la nostra professió, un moment delicat en què sota el paraigua de lleis com la ‘Llei Mordassa’ s’està sotmetent als i les periodistes i a la societat civil a dures retallades de la seua llibertat d’expressió i ferms controls sobre el contingut que es publica. Així Virgina P.Alonso ha recollit el premi afirmant que ací a Espanya de moment no ens empresonen per informar, encara que no falten intents per fer-ho. Així ha recordat exemples recents com la petició de presó per a Cruz Morcillo, periodista d’ABC, o la recent imputació de diversos periodistes d’El Mundo per la publicació de FootballLeaks. ‘No ens empresonen per informar, però sí ens demanen penes de presó per utilitzar l’acudit i la sàtira com a vehicle de comunicació i difondre’ls a través de xarxes socials. Recentment hem tingut gairebé overbooking en l’Audiència Nacional amb processaments de tuiteros per enaltiment del terrorisme. Que li diguen a Cassandra o al raper César Strawberry ‘ alertava Virginia Alonso.

La presidenta de la PDLI insistia en la idea que ‘no existeix el dret a sentir-se ofés i que no pot ser el Codi Penal el que limite a capritx la llibertat d’expressió i informació.’ Alonso ha parlat de la retallada de llibertats que ha patit el nostre país els últims anys, una mimva que no només afecta els periodistes sinó també a la societat democràtica. Per això Virginia P. Alonso ha finalitzat el seu discurs dient que la defensa de la llibertat d’expressió no pot quedar restringida a una plataforma i a alguns col·lectius de la societat civil: ‘aquesta ha de ser la lluita de tots per una convivència sana i democràtica, allunyada de sectarisme i amb els drets fonamentals com a eix. És la defensa del ‘nosaltres’ per sobre del ‘jo’. Són els drets de tots els que estan en joc’.

El lliurament de premis ha finalitzat amb el discurs de Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes Valencians qui ha destacat la gran tasca que tots els guardonats hui presents han desenvolupat en la lluita per la defensa de la llibertat d’expressió i de la dignitat de la professió periodística. Noa de la Torre ha parlat també de la precarietat que s’està estenent en aquesta professió i que afecta igualment a la llibertat d’expressió. La presidenta preguntava a l’auditori: “no és un problema l’autocensura? És a dir, fins a quin punt no està condicionat un periodista amb un contracte precari i amb l’amenaça permanent d’un ERO? Per no parlar de tots eixos periodistes, i fotoperiodistes especialment, que ni tan sols tenen un contracte en regla, sinó que són allò que ara denominem freelance, falsos autònoms, etcètera. Fins a quin punt poden aquests professionals exercir el periodisme amb llibertat?”.

La presidenta s’ha dirigit també als empresaris en una reflexió sobre la llibertat d’expressió com a dret essencial que no han de menysvalorar els polítics, però tampoc els empresaris dels mitjans de comunicació i ni tan sols els periodistes: “perquè una roda de premsa sense preguntes no és una roda de premsa. Perquè sense preguntes no hauria d’haver cobertura. I perquè ‘sense periodisme no hi ha democràcia’” ha afirmat De la Torre.

La intervenció de Noa de la Torre ha finalitzat amb unes emotives paraules en defensa de la tasca dels i de les periodistes. Així, reflexionava la presidenta: “hi ha periodistes herois. Hui tenim ací uns exemples. Però no hauria d’haver-ne. No hauria d’haver periodistes empresonats per fer el seu treball. No hauria d’haver periodistes imputats per contar la veritat. No hauria d’haver periodistes que no parlen o no escriguen per por de les conseqüències judicials i professionals. No hauria d’haver periodistes exercint la seua feina en condicions laborals precàries o directament d’explotació. Perquè ningú no pot demanar-nos això. Ningú no pot demanar-nos que siguem periodistes herois”.

[vc_row][vc_column][mk_gallery images=”2764,2763,2762,2761,2760,2759,2758,2757,2756,2755,2754,2753,2752,2751,2750,2749,2748,2747,2746,2745,2744,2743,2742,2741,2740,2739,2738,2737,2736,2735,2734,2733,2732,2731,2730,2729,2721″ style=”style1″ height=”398″][/vc_column][/vc_row]