La transparència a debat en la Unió de Periodistes

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Calen més preguntes, anar més enllà del que ofereixen els portals de transparència. Preguntes que incomoden, preguntar per allò que continua amagat, i sobretot qüestionar-se les fonts oficials. Ho diuen els periodistes que han participat en les jornades de debat sobre Transparència i Periodisme que ha organitzat la Unió de Periodistes Valencians amb la col·laboració de la Conselleria de Transparència i l’Internet Freedom Festival.

Antonio Maestre, periodista i documentalista en La Marea, Carlota Guindal, especialitzada en tribunals en La Vanguardia i Noemí López Trujillo, periodista freelance per a Jot Down Magazine, eldiario.es o 5W foren els tres primers convidats. A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània desgranaren els seus sistemes de treball i mètodes d’investigació per treure a la llum assumptes foscos.
Tots tres aportaren un debat intens i crític amb les suposades virtuts dels portals de transparència convertits, molt sovint, en un autèntic laberint de dades. El temps d’espera, a més, va assenyalar Maestre “fa impossible el treball del periodista”. Com a exemple, una anècdota: “set mesos van tardar al Congrés dels Diputats per respondre’m que no podien facilitar-me informació detallada de les despeses en telèfon dels diputats”. Des del seu punt de vista, l’actual legislació necessita una reforma profunda si realment vol ser útil a la societat.

Noemí López Trujillo, amb una mirada feminista sobre l’actualitat, denuncia que costós resulta reconstruir el relat de les dones maltractades i assassinades per la violència masclista. Quan hi ha una denúncia, una petició de protecció i encara així una dona és assassinada, “jo com a periodista vull saber què ha fallat en el protocol, per què no s’ha pogut salvar eixa vida, però la llei de Transparència no em garanteix les respostes”.

En aquesta línia, Yolanda Quintana, que va participar en la taula sobre la transparència a les institucions públiques, va explicar que l’actual Llei Estatal de Transparència aprovada el 2013, limita el dret a la informació, en compte de garantir-lo. A més va afegir els efectes negatius que sobre la transparència hi tenen les legislacions en matèria de protecció de dades i de secrets oficials. Dos lleis, va assegurar, que impossibiliten l’accés a la informació perquè en la majoria dels casos prima el dret a la intimitat.
La mateixa percepció té Guindal d’una transparència que qualifica d’arma de doble fulla. Posa l’accent als gabinets de premsa dels Tribunals Superiors de Justícia o la Fiscalia que ofereixen grans volums d’informació que molt sovint arriba resumida per facilitar la tasca als informadors. En canvi, va assenyalar “silencien altres processos que, per exemple, afecten determinats empresaris dels quals no ens assabentaríem si no fóra per les fonts pròpies”.

Com a contrapunt a aquesta visió crítica, el conseller en la matèria, Manuel Alcaraz, va destacar que si ben és cert que a Espanya no hi ha cultura de la transparència, no es poden menysprear els portals oberts amb dades, informació veraç i objectiva, que reflecteixen el dia a dia del funcionament de l’administració. Una ferramenta de bon govern que suposa “un canvi radical”. Conscient que tot i que queda molt de camí per recórrer, ara per ara la transparència funciona com “un tallafoc didàctic” que obliga els polítics a previndre i combatre la corrupció. En aquest sentit, Alcaraz va anunciar la posada en marxa de la bústia responsable que permetrà la denúncia anònima de casos de corrupció.

Una mesura que va aplaudir, Ana Garrido, exfuncionària de l’Ajuntament de Boadilla (Madrid). Garrido va denunciar la trama Gürtel i es va negar a ser partícip de les irregularitats. Com a conseqüència, va patir assetjament laboral i va ser denunciada per infidelitat de custòdia de documents oficials. Perseguida precisament per contar la veritat del que ocorria al seu ajuntament. “Em vaig convertir en un testimoni clau per a la Fiscalia, però no tenia cap tipus de protecció, ahí va començar el meu calvari”.

Cas semblant és el de l’extinent de l’exèrcit de Terra, Luis Gonzalo Segura, expulsat de les Forces Armades per denunciar diversos casos de corrupció. “Van entendre que les meues informacions eren filtracions” i va sentenciar que a l’exèrcit no existeix la transparència “Ningú s’ha plantejat què cal canviar per a evitar la corrupció, la dilapidació de milions d’euros o com acabar amb els múltiples casos d’assetjament sexual. Al contrari, tots els esforços es centren a tapar tot el que afecte el prestigi de la institució”.

Segura va compartir taula amb els periodistes Fernando Rueda, especialitzat en el CNI i els serveis secrets, i amb Carlos Enrique Bayo, periodista d’investigació del diari Público. I van ser contundents tots dos. Bayo va qualificar de “lamentable” el dret a la informació en Espanya i va carregar contra el sistema que permet criminalitzar els denunciants que destapen casos de corrupció. Tant es val si un govern és de dretes o d’esquerres, va sentenciar Rueda, “una volta al poder tots intenten posar límits a la transparència”.

Des de la Unió de Periodistes Valencians agraïm la participació de tots els ponents en aquestes taules redones i la col·laboració de la Conselleria de Transparència i de l’Internet Freedom Festival que les han fet possibles. El següent pas és aconseguir que els portals de Transparència resulten profitosos per als i les periodistes i faciliten el nostre accés a la informació.

Imatges: Biel Aliño

[/vc_column_text][mk_gallery images=”3339,3338,3337,3336,3335,3334,3333,3332,3331,3330,3329,3328,3327,3326,3325,3324″][/vc_column][/vc_row]