La digitalització i la pandèmia augmenten les xifres d’atur del sector al 23%

Els efectes de la digitalització i la fi del model de negoci tradicional, juntament amb la crisi derivada de la COVID-19, deixen un augment del 23% en l’atur registrat al sector de la comunicació l’any 2020, segons l’informe presentat per la Unió de Periodistes Valencians com a resultat de la setena beca d’investigació periodística Emili Gisbert.

L’objectiu d’aquest estudi, realitzat per la periodista Natalia Ponce, ha sigut oferir una radiografia de l’estat de salut de la professió al nostre territori, de 2017 a desembre de 2020, amb el qual actualitzar les dades de l’informe anterior “Crisi al sector de periodistes i periodistes gràfics a la Comunitat Valenciana (2007-2016)”.

Les xifres arreplegades en l’actual document “Crisi del sector de la comunicació a la Comunitat Valenciana (2017-2020)” posen de manifest el fràgil estat del periodisme en la nostra comunitat. Les dades d’atur al sector d’informació i comunicació reflecteixen una destrucció de l’ocupació de vora el 23% entre el desembre de 2019 i del 2020, estretament vinculada amb la crisi sanitària de la COVID-19. Per això, cal destacar la incidència que ha tingut en el sector aquesta crisi, tant en l’àmbit laboral (acomiadaments, autonomització, ERTO, etc.) com estructural (canvi en les tendències de consum, digitalització dels mitjans, etc.). Mostra de la precarietat de la professió és que, tot i que el 88,2% dels professionals que han acabat els estudis després de 2017 ha pogut obtenir treball en el sector, només el 20,8% ha aconseguit un contracte indefinit i l’eventualitat representa el 62,7%. A més, un 57,1% dels enquestats per a aquesta investigació considera que no té estabilitat laboral. Malgrat aquestes dades, un 65,3% no canviaria de professió.

Pel que fa a la Comunitat Valenciana, 2017 va suposar una baixada significativa del nombre d’aturats en reduir-se un 10% respecte de 2016 i situar-se en 1.326 professionals. Com va passar en l’àmbit estatal, en 2019 el nombre de periodistes en l’atur tornava a augmentar fins als 1.317 i el 2020 se situava en 1.273. Així, la Comunitat Valenciana, juntament amb Madrid, Andalusia i Catalunya, és on més ocupació es va destruir en el sector, fins a arribar a representar el 66% del total, segons afirma l’Informe Anual de la Profesión Periodística 2019 (Asociación de la Prensa de Madrid). En aquest context, cal esmentar l’obertura d’À Punt el 2017, que va afectar directament o indirectament el 39,4% dels enquestats d’aquest estudi.

Segons les dades obtingudes en l’enquesta realitzada, un 20% dels professionals es trobaven a final de 2020 en situació d’atur i, per a un 85% d’aquests, des de fa menys de dos anys. Pel que fa als sexes, un 60% dels enquestats aturats són dones. Així, la desocupació femenina al sector el 2020 es va situar en el 61,74% i en el 63,15% només en la categoria de periodistes, cosa que coincideix amb les dades estatals que la fixen en un 62,41%.

El procés d’autonomització del periodisme també forma part de la realitat de la professió, amb un augment del 18% en el nombre d’autònoms registrats com a informadors i comunicadors els darrers quatre anys al nostre territori. Aquest fet és especialment rellevant entre periodistes gràfics, segons es desprén de l’informe. Respecte de la situació dels i les fotoperiodistes a la Comunitat Valenciana cal destacar la manca d’incorporacions d’aquests professionals a les redaccions, llevat dels casos de jubilacions o quan algú se’n va i cal cobrir la vacant. Per la crisi de la COVID-19, aquest col·lectiu és un dels que més durament s’hi ha vist colpejat. Molts professionals, sobretot els freelance, han vist reduïts notablement els seus ingressos per no poder accedir als esdeveniments informatius i, per tant, no tenir imatges per vendre. Aquesta situació es va donar tant en el confinament, quan no es podia entrar a residències, hospitals, cementeris, etc. on estava la notícia, com en bona part del temps de pandèmia, en què no tenien accés als camps de futbol, a les Corts o hi havia moltes restriccions per cobrir la informació de la Generalitat.

L’acceleració del procés de digitalització amb la pandèmia és altra de les qüestions evidenciades en aquest estudi. L’OJD Interactiva mostra l’increment en el nombre de visites que els mitjans digitals han experimentat els últims anys. La Comunitat Valenciana és la quarta amb més mitjans digitals, per darrere de Madrid, Catalunya i Andalusia, i València és la ciutat amb més mitjans digitals d’Espanya.

Una de les conseqüències de la crisi que arrossega el sector els darrers anys és la recerca de noves eixides professionals com la docència, la comunicació corporativa o les xarxes socials. Un 31,3% dels enquestats en aquesta investigació afirma haver canviat d’àrea laboral quan es trobava a l’atur, en un 38% cap a la comunicació institucional, un 18% cap a la docència i un 13,6% cap a la fotografia en general.

Aquestes són les conclusions més significatives d’aquest informe realitzat per la periodista Natalia Ponce per a la Unió de Periodistes Valencians. El document, resultat de la VII Beca d’investigació Emili Gisbert, ja es pot descarregar complet al nostre web en l’apartat de Manuals.