Presentat el segon informe de l’Observatori Sense Tòpics sobre ‘Migració i Asil a les Campanyes Electorals: Anàlisi del discurs als mitjans de comunicació’

La Unió de Periodistes Valencians junt amb la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR-PV) hem presentat el segon informe de l’Observatori Sense Tòpics, titulat Migració i Asil a les Campanyes Electorals: Anàlisi del discurs als mitjans de comunicació.

La migració i l’asil han estat presents a la campanya electoral, però no han tingut un paper destacat. L’informe recull totes les notícies detectades als mitjans de comunicació valencians durant les campanyes electorals de 2019, analitzant també els diferents contextos i ampliant la mirada cap a notícies d’altres mitjans d’àmbit estatal que ajuden a comprendre i analitzar els discursos sobre aquests fenòmens.

Una mirada crítica i constructiva sobre la manera d’informar, el protagonisme de les mateixes persones migrants i refugiades als mitjans, sobre els tòpics xenòfobs i la propaganda i els discursos de l’extrema dreta, molt present als mitjans en aquests darrers períodes electorals.

L’anàlisi també inclou una perspectiva de gènere sobre el tractament de les dones migrants, així com els discursos utilitaristes, criminalitzadors i estigmatitzadors del col·lectiu migrant i de les organitzacions de drets humans.

Hem recollit als següents punts les conclusions d’aquesta investigació:

1) En general, el discurs sobre migracions i asil no ha tingut un paper determinant a les diferents campanyes electorals, tot i que sí ha tingut una presència permanent transversal i de diferent intensitat a totes les eleccions. En alguns casos les notícies sobre persones migrants o refugiades durant la campanya s’han continuat relacionant amb fets delictius o alarmistes, fomentant de manera interessada un ambient d’inseguretat ciutadana.

2) L’entrada de Vox al Parlament andalús el passat mes de desembre ha posat el focus sobre aquest partit, els seus líders i les seues propostes, que han condicionat en gran mesura els discursos i els debats de la resta de partits. En gran mesura, alguns mitjans de comunicació han prestat molta atenció a Vox, servint d’altaveu de les seues propostes que en gran mesura giraven al voltant de l’expulsió de persones migrants, criteris de preferència nacional o de xoc cultural.

3) Les polítiques migratòries i d’asil han estat tractades en moltes ocasions en termes de seguretat i utilitarisme, vinculades al mercat laboral o a les pensions. Les notícies i opinions amb un enfocament de problematització de la migració o amb un tractament sensacionalista han sigut també habituals durant la campanya. Altres però, han tingut un punt de vista caritatiu sense atendre sovint a les obligacions internacionals que adquireixen els estats, o sense oferir dades o contrastar informació. Malgrat tot, també hem trobat exemples de bones pràctiques en notícies i mitjans sobre la migració i l’asil, en notícies amb un enfocament de Drets Humans tenint en compte diferents fonts, tal com recomana CEAR PV.

4) Algunes de les declaracions i mesures polítiques referides a les dones migrants s’han fet considerant-les sols com mares i criadores, i plantejant mesures instrumentals per qüestions demogràfiques o econòmiques. En alguns casos també s’han representat les dones com víctimes de la violència sexual exercida per homes migrants, criminalitzant la immigració. Aquestes mesures i notícies han sigut recollides i contestades per alguns mitjans d’una manera crítica, amb articles on s’inclou l’opinió de persones expertes i aportant dades per contrastar la viabilitat i l’ètica d’aquests plantejaments, desmentint certes informacions i fent servir la perspectiva de gènere.

5) Les notícies on més hem detectat l’estigmatització i criminalització de les persones migrants i sol·licitants d’asil han sigut principalment a les referides als Menors No Acompanyats (MENAs), als manters o a la població musulmana, associant-les en moltes ocasions a successos i fets delictius, el que ajuda a fomentar els prejudicis racistes i xenòfobs, concretats i particularitzats en l’augment de l’aporofòbia i la islamofòbia.

6) La tònica habitual ha sigut l’absència de protagonisme de les mateixes persones migrants o refugiades en la campanya electoral i en la majoria d’informacions. Així i tot, alguns mitjans de comunicació han donat veu a les persones migrants, refugiades i a organitzacions socials, un exemple del que considerem una bona pràctica. També s’han publicat alguns articles sobre el dret a vot de les persones migrants i refugiades, les mesures polítiques que reclamen respecte a les seues situacions, i les seues preocupacions davant l’auge dels discursos i partits xenòfobs. Una bona praxi que també recollim i reivindiquem en aquesta investigació. Altres persones migrades que han tingut veu als mitjans, més vegades inclús que en els casos que recollíem anteriorment han sigut les persones d’altres orígens que recolzen a partits com Vox. Aquestes persones han sigut reivindicades pel partit per evitar acusacions de racisme. Altres persones migrants afins o membres d’altres partits amb posicions contràries no han tingut tanta visibilitat ni atenció mediàtica com aquelles que donaven suport a Vox.

7) A les eleccions europees, l’extrema dreta ha estat la gran protagonista. La majoria d’informacions han fet referència a aquest fenomen i han explicat les seues propostes també en matèria de migració, asil i fronteres. Ara bé, cal destacar l’ús d’una terminologia sovint ambigua en alguns mitjans de comunicació, que tracta de la mateixa manera posicions polítiques totalment oposades. Ens referim a paraules com populistes, euroescèptics, extremistes, euròfobs o sobiranistes. Aquests adjectius no aclareixen d’entrada quina ideologia representa el partit a què es refereixen. Habitualment es fan servir aquests adjectius per a descriure partits d’extrema dreta però també d’esquerres, situant ambdues opcions en un mateix plànol, en els extrems, tot i defensar polítiques radicalment oposades i enfrontades sobretot en temes migratoris i d’asil.

8) Les xarxes socials fa temps que són un mitjà de comunicació política fonamental pels partits. Molts mitjans s’han fet ressò dels missatges publicats per polítics a Twitter i altres xarxes, i gran nombre de polítics han fet ús de les xarxes per transmetre els seus missatges, negant-se en alguns casos a atendre els mitjans de comunicació, prioritzant la comunicació a les xarxes socials, com és el cas de Vox. Igualment, les xarxes han sigut un canal de difusió de notícies falses i desinformació dirigida al votant durant la campanya electoral. Tot i que s’ha incrementat el control sobre aquestes i s’ha aconseguit minimitzar la difusió de desinformació, s’han detectat i denunciat diverses notícies falses referents a les polítiques migratòries, a les persones migrants i en concret contra persones musulmanes principalment. Però tal com han valorat els mateixos organismes experts en la monitoratge de la desinformació, aquesta ha minvat considerablement respecte a altres processos electorals.

L’objectiu final d’aquesta investigació és convidar a la reflexió a totes i tots els professionals de la informació, així com a la ciutadania, a elaborar i exigir informació responsable i veraç, que evite els estereotips, i que tinga en compte les recomanacions que ja vam publicar l’any 2017 amb aquest mateix projecte, Alça La Veu, i en col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians.

Aquesta és la segona investigació de l’Observatori Sense Tòpics, que ja va analitzar l’any 2018 el tractament mediàtic de l’arribada de persones migrants per costes.

El treball ha estat realitzat des del projecte Alça La Teua Veu Contra el Racisme i la Xenofòbia, de CEAR-PV, en col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians/es. L’autor de l’informe, el periodista Miquel Ramos, ha comptat amb la col·laboració dels membres de CEAR-PV Jaume Durà, Marta Pérez i Adrián Caballero.

Podeu descarregar l’informe complet al web www.sensetopics.org  on a més podeu consultar el seu apartat IN-FORMA’T amb articles, recursos, recomanacions de bones pràctiques i un glossari amb termes, eines de molta utilitat per als i les professionals de la comunicació.

Per a contactar amb els autors/es:
Miquel Ramos: 669724369
Jaume Durà: 626906428